Fes-te del club de lectura científica!!!

Aquí trobaràs exemples d’articles de revistes científiques que pots demanar al seminari de ciències naturals per endur-te a casa. Si estàs interessat/da en altres temes científics que no es troben aquí posa’t en contacte amb els professors/res de ciències naturals que t’ajudaran a trobar-los.

Seràs tu l’alumne/a que més llegirà articles científics durant aquest curs?

Pots llegir articles de qualsevol revista científica. Són molt recomanats els articles de la revista "Investigación y Ciencia" y "Mente y Cerebro". Si voleu trobar articles sobre salut i malaltia podeu consultar la web del medline que està revisada per metges. Una altra revista interessant és Eureka on trobareu informació de diferents àmbits científics.

miércoles, 25 de noviembre de 2009

L'Alzheimer


Aquest article parla de la malaltia, últimament destacada en els medis de comunicació, molts de nosaltres la coneixem a més a més per algun familiar o veí que la pateix, l’anomenem Alzheimer. Aquesta malaltia afecta a la persona que la é, canviant poc a poc i dràsticament la seva manera de viure, i com a danys col•laterals, també a la seva família, la qual se n’ha de fer càrrec i acceptar la crua realitat. A més d’explicar les fases de l’Alzheimer amb un nivell adequat i entenedor, que proporciona un coneixement més profund de la malaltia pels qui ho veuen des de fora. També parla de les millores que es poden tenir mitjançant una alimentació rica en vitamina E i prenent uns medicaments. Alguns d’aquests els he associat amb el que hem estat tractant a classe, perquè actuen com a inhibidors d’uns enzims anomenats acetilcolinesterasa, fent que el deteriorament de les neurones sigui inferior, i fins i tot allargui la vida al pacient, ja que la acetilcolina és un neurotransmissor.


Aquesta imatge és força clara, directe, entenedora i el més important, molt visual. Es veu la diferencia entre el que comprenem com a un cervell sa amb funcionament i el d'un pacient d'Alzheimer.


Potser no és l’article més interessant del món, però estava interessada en el tema i vaig decidir fer ús de la pagina web: MedlinePlus, la veritat m’ha estat útil. Doncs com anava dient l’article no és el més interessant que hagi pogut llegir, però és ràpid de llegir, entenedor, amb un vocabulari pla, per tant bastant general.
El video que teniu a continuació acaba de conciencia a la gent de la malaltia.

http://www.youtube.com/watch?v=9SnmlYQ0gP0

domingo, 1 de noviembre de 2009

Comentari de: "Nuevas tàcticas contra bacterias resistentes"-Investigación y ciencia septiembre 2009


L’article ens parla de la recerca de noves tàctiques per tal de combatre els bacteris resistents.
Alguns bacteris degut a una mutació aleatoria, tenen el necessari per dur a terme diferents estratègies

per no ser afectades pels antibiòtics:

  • Remplacen les dianes del antibiòtic (cèl·lules on es dirigeix el medicament per destruir la infecció) per una estructura variant en la qual l’antibiòtic no pot unir-se.
  • Codifiquen un enzim que destrueix o altera l’antibiòtic.
  • Expulsen el fàrmac. Certs gens creen una bomba situada a la membrana cel·lular i aquesta excreta les molècules del medicament que penetren al bacteri.
  • Fins hi tot hi ha bacteris que tenen dues membranes celulars, cosa que impedeix que el anibiòtic penetri a la cèl·lula.

Però d’altres intercanvien els gens necessaris per ser-ne resistents. És a dir, fragments d’ADN es transfereixen d’un bacteri, que produeix l’antibiòtic i n’és resisten degut a uns certs gens que posseeix, a una altre d’hoste que els reconeix com a peces del seu propi ADN. Aquests bacteris resistens als antibiòtics es solen desarollar en els hospitals i en les residències ja que allà hi ha pacients amb un sistema in

munitari fràgil i se’ls subministren tractaments d’antibiòtics intensos. Per aquesta raó es necesiten constantment antibiòtics nous, per substiuir als quals els bacteris en són resistents.


La majoria dels antibiòtics actuals van estar descoberts per tècniques que ja estan esgotades i cal utilitzar mètodes diferents per descobrir nous antibiòtics:

  • Exploració dels microorganismes simbiòtics. És a dir, les bactèries que viuen gràcies a un altre organisme però en el qual li provoquen uns beneficis.
  • Explorar genomes dels bacteris per localitzar grups de gens útils per crear antibiòtics nous.
  • Modificació dels gens.
  • Passar els gens necessaris d’un bacteri, que té els gens necessaris per fabricar un antibiòtic però que no els utilitza, en un altre en el cual siguin cooperatius.


Però el problema principal és que la majoria dels antibiòtics actuals no ataquen solament als bactèris patògens, sinó que també a aquells beneficiosos per el nostre organisme, per exemple els que tenim situats en els intesins. Per això cal crear uns fàrmacs que solament inutilitzin al bacteri patògen sense necessitat de matarlo, per tal de frenar la resistència al antibiòtic.


Per aquesta raó, des de que s’introdueix un antibiòtic en la práctica clínica, comença el compte enrrere de la seva vida útil. I sempre s’haurà d’investigar més i més per poder guanyar la guerra als bactèris, una guerra que sembla no tenir final.



Si sóc sincera, al principi pensava que aquest article seria pesat de llegir ja que moltes pàgines, però al acabar-lo de llegir he acabat pensant tot el contrari. He après moltíssimes coses; des dels mètodes que utilitzen els bacteris per ser resistents als antibiòtics fins a que la infecció del bacteri SARM provoca més morts anuals als Estats Units que la Sida. És un article cruiós i molt interessant, per això recomano a tots els meus companys de classe que el llegeixin, sobretot a aquells que els agradi la medicina i la genètica.


domingo, 25 de octubre de 2009

Què ens fa humans?




Aquesta notícia és molt interessant ja que parla de les diferències del genoma entre humans i ximpanzés.

Diu que d'uns 3 mil milions de lletres que componen el genoma, només 15 milions d'aquestes són diferents (menys d'un 1 % de diferència). Explica tots els canvis que hi ha en el cervell, que no és necessari realitzar molts canvis en el genoma per formar una nova espècie,...

El més curiós que he vist és que en les 118 bases del genoma dels ximpanzés només hi ha dues diferències amb els galls i en canvi, hi ha 18 diferències amb els humans.

No he aprés tantes coses com podia aprendre amb una altre notícia ja que algunes de les coses que explicava ja les sabia o tenia noms estranys (per exemple: FOXP2, ASPM, CENP,...) i em liava una mica.

M'ha agradat la notícia però en alguns moments es feia molt pesada quan explicava alguna cosa amb molts tecnicismes. No vull explicar gaire cosa més perquè m'agradaria que llegíssiu la noticia i així la puguem comentar.

jueves, 22 de octubre de 2009

LA REGULACIÓ GENÈTICA DE LES ABELLES




Aquest article parla del comportament, la socialització i la societat jerarquitzada de les abelles de la mel (Apis mellifica). Explica com els gens afecten al comportament de les abelles i al seu rang o esglaó en la societat jerarquitzada. Parla de la funció que fan aquestes, segons la seva categoria, i com unes poden fer canviar els gens de les altres i els de les cries mitjançant les alteracions als cromosomes.

S’aprenen i es repesen conceptes que em tractat anys enrere i podem aplicar d’informació que ens donen l’article per complimentar el que es diu a classe i en algun cas a aplicar-ho a la realitat.

És un article interessant i un bon principi per a aquest club de lectura científica, ja que no és massa extens, i el vocabulari que utilitza es força fàcil i/o l’hem tractat a classe, encara que sempre va bé tenir un
diccionari al costat. Per aquestes raons, entre d’altres, recomano aquest article, en especial a la gent que els agrada el món de la psicologia i de la genètica.



Revista: INVESTIGACION Y CIENCIA, agost de 2009

martes, 20 de octubre de 2009

Crítica sobre l'article "Ètica del canvi climàtic"

L’article de John Broome ens feia referència a les mesures que s’han de prendre en l’actualitat econòmicament per intentar mitigar els efectes del canvi climàtic. Ens ha ofert moltes postures ètiques a les que agafar-se, però el més important, ens ha empès a pensar per nosaltres mateixos quina és l'ètica a seguir per cadascú, a més d'informar.

Les formes ètiques de veure les coses que ens ha proposat consisteixen en: la primera, fer un canvi progressiu en les potències industrials i d’altres contaminants i, la segona, invertir ja una suma important de diners i intentar eradicar de soca-rel l’amenaça (que no exterminar-la, perquè és temporalment i humana impossible). Amb això podem relacionar les altres postures que també es mencionen, encara que no les explicaré totes. Trobem el prioritarisme, en el que el valor dels bens depèn de les circumstàncies i l’utilitarisme, en el que el valor és universal. Ja que el prioritarisme depèn de les circumstàncies, podem establir una relació temporal, una comparació entre els bens del futur i els actuals.

Aquests defensen que en el que ens hem de fixar primer és en el present, i que el que succeeixi en el futur tindrà més repercussió en les persones futures. Així, un grup de persones mortes en l’actualitat tindran un valor major que el mateix número de gent dintre d’unes generacions, o al menys així serà per les persones actuals. Aquesta podria ser una explicació que no es tracti amb tanta importància la situació mediambiental que s'apropa. En canvi, l’utilitarisme defensa que aquestes morts tindran un valor igual.

Podria dir que he après justament això que acabo d’explicar i que, a més, hi ha certa desorganització en el que a mesures contra la proliferació de les conseqüències de l’efecte hivernacle es refereix. Si ni els mateixos experts en aquest àmbit no es posen d’acord, en què podem confiar? Perquè cadascú es diferent i cadascuna de les formes de pensar que té cada persona és diferent, al igual que les seves prioritats. Així doncs, el procediment que segueixen els alts càrrecs (que en realitat no sabem quin és) és el realment ètic? Podem acceptar-lo universalment?

Per la meva banda, jo duria a terme el que Stern diu. La seva teoria és la de gastar molts diners ara, la d’emprendre accions en l’actualitat perquè el problema no s’agreugi més. Però és clar, això comporta que una part important dels diners que tramita l’economia es destinin a això i que altres coses que ens afectin actualment quedin, d’alguna manera, menys cobertes. També suposa un fre en les indústries actuals, i per tant, dels estats a les que pertanyen. Tot plegat és una recessió mundial que, si bé no sembla tan greu vista generalment, amaga problemes secundaris que no veiem a simple cop d’ull, més atur (per la adaptació de les empreses es necessita capital), per exemple. També, hi ha el fet que els Estats no acceptaran tan fàcilment unes mesures que els faran perdre diners, i si bé ho faran alguns, es faran enrere quan vegin que són els únics. Quasi em puc imaginar les manifestacions, els debats hipòcrites als congressos sobre unes mesures que ningú defensa però que han d’intentar recolzar d’alguna manera per semblar progressistes, les dades negatives de l’economia, les pancartes dient “Jo no treballo per la gent d’aquí 100 anys. Jo treballo pel bé de la meva família”.

Encara que, és clar, potser em passo d’extremista.

Crec que amb l’últim paràgraf he deixat clar si el text m’ha interessat o no. És un article que recomano perquè encara que llarg, és interessant. És un tema que a mi m’interessa especialment i penso que hauria d’interessar al menys a les persones de la meva generació, perquè encara que aquí he parlat hipotèticament, el futur sobre el que ens referim serà el nostre propi futur. Evidentment, també serveix per saber més sobre el que ens envolta i sobre el que a vegades no fem suficient cas. Perquè com els prioritaristes, el que a nosaltres ens importa no és el futur. El futur ja arribarà. Només pensem en el present i mentre aquest sigui bo, res no pot anar malament.

lunes, 12 de octubre de 2009

El descobriment de l’ADN

Fes una ullada al següent vídeo sobre l’ADN:


En aquest vídeo no es parla de vertader descobridor de l’ADN, Friedrich Miescher, qui degut a la seva discreció, no ha tingut protagonisme dins de la història de la biologia. Si vols saber més sobre Miescher i com va descobrir l’ADN 75 anys abans de que Watson i Crick revelaren la seva estructura, passa pel departament i llegeix l’article “El descubrimiento del ADN” de la revista Investigación y ciencia.