Parlament Jove

Dues alumnes de l'IES Vil•la Romana (Marta Puig i Mireia Garzón, acompanyades per la professora Lucia) van ser acceptades per a viure una experiència, qualificada com a fascinant i molt interessant, formant part d'uns comitès científics amb la finalitat de debatre i crear unes "lleis" envers als temes científics de més actualitat: l'ús de cèl•lules mare embrionàries; la utilització dels resultats dels tests genètics; quan els gens desencadenen comportament violent; la medicina personalitzada.
L'aventura va començar la tarda del 19 de maig, quan van acudir per la tarda a la primera reunió dels comitès i van tenir el primer contacte amb els altres alumnes participants. El dia següent van passar tota la jornada debatent amb els companys del comitè perquè abans de donar per tancada la sessió s’escrivissin corresponentment cada grup la resolució del seu tema, i s'organitzaren perquè el dia 21 de maig les haurien d’exposar al parlament per a que fossin debatudes i votades.
El dia següent, en el una de les sales del Parlament de Catalunya, durant un període de quatre hores es van discutir les propostes que van ser votades. Hem de puntualitzar que totes van ser aprovades. Per acabar amb l'aventura van escoltar unes paraules del president de la Generalitat, i els van donar uns diplomes.
Volem agrair que se’ns brindés aquesta oportunitat tant especial, i el suport del professora de ciències perquè se’ns permetés dur-la a terme.

Mireia Garzón

Sí hay “reina roja” evolutiva en bacterias y virus

La evolución de virus está poderosamente controlada por la interacción entre las especies más que por la adaptación al medio.

Microfotografía de unos virus atacando una bacteria. Fuente: Wikipedia.

Área: Biología — Lunes, 1 de Marzo de 2010

Científicos de la Universidad de Liverpool proporcionan una prueba experimental que muestra que la evolución está poderosamente controlada por la interacción entre las especies más que por la adaptación al medio.
Este equipo de investigadores observó la evolución de virus en cientos de generaciones de bacterias infectadas por ellos. Encontraron que cuando la bacteria puede desarrollar defensas, los virus evolucionan a un ritmo más rápido y generan una mayor diversidad que cuando las primeras no son capaces de adaptarse a la infección viral.
El estudio mostraría por primera vez la hipótesis de los años setenta de “la reina roja” introducida por Leigh Van Valen. El nombre viene de un pasaje de “Alicia en el país de las maravillas” de Lewis Carroll, en él hay un personaje -la Reina Roja- que explica precisamente a Alicia que se necesita correr todo lo que se pueda para poder mantenerse en el mismo lugar. Aplicado a la evolución esta hipótesis vendría a decir que las especies están en una constante carrera por la supervivencia y tienen que evolucionar continuamente para poder defenderse a ellas mismas a lo largo del tiempo.
Steve Paterson dice que históricamente se asumió que la evolución estaría controlada por la necesidad de adaptarse a medio o al hábitat. La hipótesis de la reina roja desafiaría esta idea apuntando a que realmente la mayor parte de la selección aparecería de las interacciones de coevolución entre las especies y no de la interacción con el medio.
“Esto sugeriría que los cambios evolutivos se crean por adaptaciones de “toma-y-daca” por especies en combate permanente. Esta teoría es ampliamente aceptada por la comunidad científica, pero esta es la primera vez que hemos sido capaces de mostrar pruebas de ello en un experimento con seres vivos”, dice Paterson.
Estos científicos usaron virus de rápida evolución para poder observar cambios sobre cientos de generaciones en un tiempo prudencial. Como ya hemos visto en NeoFronteras, no es la primera vez que se utilizan microorganismos para este tipo de experimentos evolutivos.
Encontraron que para cada estrategia de ataque por parte de los virus, las bacterias se adaptaban para defenderse a sí mismas, disparando un ciclo sin fin de cambios coevolutivos en una especie de carrera de aramamentos. Además compararon este comportamiento con el resultante de tener un blanco fijo mediante la deshabilitación de la maquinaria bacteriana que les permitía adaptarse a los virus.
Según estos investigadores los resultados obtenidos mostrarían que la interacción entre especies provoca una mayor diversidad genética en la población comparada con la situación en la que las bacterias son incapaces de adaptarse al ataque del virus. En este experimento los virus evolucionaban dos veces más rápido cuando a su vez se permitía a las bacterias evolucionar.
El próximo paso de estos investigadores será entender cómo la coevolución cambia cuando la interacción entre especies se basa en la cooperación en lugar de en el ataque-defensa.
Una ida que viene fácilmente a la cabeza es que es más fácil que la evolución esté controlada por las relaciones interespecíficas que por el medio cuando se trata de microorganismos, pues para éstos el medio representa una fracción pequeña de los retos a los que se enfrentan. Quizás, para especies en donde el medio tiene más peso, la coevolución no sea tan importante.

Per saber com evoluciona el món científic, aneu a http://neofronteras.com/ i descobriu el que és nou!

Comentari de l'article "Desactivar la efermedad de Alzheimer" de la revista Investigación y Ciencia, Julio del 2006

Aquest article està dividit en les següents parts: primer fa una itnroducció de la malaltia, tot seguit, cronològicament va citant els descobriments relacionats amb la malaltia (desde proteïnes o enzims responsables fins a possibles cures) i per últim cita algunes taràpies utilitzades per la cura d'altres malalties com a retardants de l'Alzheimer.

La malaltia Alzheimer no causa un dolor físic, sinó la pèrdua de la identitat de la persona que la pateix. Un dels símptomes inicials és la incapacitat de recordar els successos recents mentre es conserva intacta la memoria dels que van succeir fa molt de temps. Però a mesura de que la m

alaltia avança, desapareixen gradualment tant els records vells igual que els immediats. Fins a un punt que la persona afectada no és capaç ni de reconèixer els éssers que l’envolten.

El més provable és que l’aparició d’aquesta malaltia depengui d’un conjunt de factors gènics. Però a més a més els factors ambientals també poden intervenir-hi, ja que s’han realitzat assajos amb ratolins i s’ha demostrat per exemple que l’exercici pot reduir les possibilitats de patir la malaltia.

Moltes neurones inutilitzades per la malaltia alliberen un neurotransmissor anomenat acetilcolina, per aquesta raó molts dels medicaments bloquegen l’enzim encarregat de la degradació d’aquest neurotransmissor així s’estimulen les neurones i s’obté una claredat de pensament major. Tot i així l’efecte d’aquests medicaments dura entre sis mesos i un any.

La investigació recent ha començat a descobrir els mecanismes moleculars que desencadenen la malaltia. Per exemple s’ha descobert com l’enzim beta-secretasa sintetitza el pèptid amiloide-beta. Aquest pèptid desencadena l’alteració y la mort de les cèl·lules cerebrals. Per aquesta raó s’estan intentant crear fàrmacs que inhibeixin la producció d’aquest pèptid o d’altres que eliminin les acumulacions tòxiques de amiloide-beta. Una estratègia molt prometedora és la introducció d’anticossos al cos per tal de estimular les cèl·lules immunitàries del cervell perquè ataquin els pèptids amiloide-beta.

Personalment, he trobat l'article molt interessant però una mica difícil ja que utilitzava noms molt tècnics i de vegades avia de mirar la pàgina anterior per recordar de quin pèptid m'estaven parlant. D'altra banda també hi havia vocabulari del que hem estudiat a classe, per exemple: pèptid, enzim o polisacàrid. Igual que la Mireia a mi també m'interessen les malalties degeneratives per això jo també m'he llegit un article sobre l'Alzheimer. El recomano a tothom qui li interessi el tema però no aquells a qui no els cridi l'atenció, ja que possiblement trobaran l'article pesat de llegir.

Tot seguit he penjat una imatge d'un cervell sà i d'un amb Alzheimer:

Com podeu observar el cervell afectat per la malaltia el color vermell predomina més que en el del cervell sà. Això són els excessos de la proteina amiloide-beta.

L'Alzheimer

Aquest article parla de la malaltia, últimament destacada en els medis de comunicació, molts de nosaltres la coneixem a més a més per algun familiar o veí que la pateix, l’anomenem Alzheimer. Aquesta malaltia afecta a la persona que la é, canviant poc a poc i dràsticament la seva manera de viure, i com a danys col•laterals, també a la seva família, la qual se n’ha de fer càrrec i acceptar la crua realitat. A més d’explicar les fases de l’Alzheimer amb un nivell adequat i entenedor, que proporciona un coneixement més profund de la malaltia pels qui ho veuen des de fora. També parla de les millores que es poden tenir mitjançant una alimentació rica en vitamina E i prenent uns medicaments. Alguns d’aquests els he associat amb el que hem estat tractant a classe, perquè actuen com a inhibidors d’uns enzims anomenats acetilcolinesterasa, fent que el deteriorament de les neurones sigui inferior, i fins i tot allargui la vida al pacient, ja que la acetilcolina és un neurotransmissor.

Aquesta imatge és força clara, directe, entenedora i el més important, molt visual. Es veu la diferencia entre el que comprenem com a un cervell sa amb funcionament i el d'un pacient d'Alzheimer.

Potser no és l’article més interessant del món, però estava interessada en el tema i vaig decidir fer ús de la pagina web: MedlinePlus, la veritat m’ha estat útil. Doncs com anava dient l’article no és el més interessant que hagi pogut llegir, però és ràpid de llegir, entenedor, amb un vocabulari pla, per tant bastant general.

El video que teniu a continuació acaba de conciencia a la gent de la malaltia.

http://www.youtube.com/watch?v=9SnmlYQ0gP0

Comentari de: "Nuevas tàcticas contra bacterias resistentes"-Investigación y ciencia septiembre 2009

L’article ens parla de la recerca de noves tàctiques per tal de combatre els bacteris resistents.

Alguns bacteris degut a una mutació aleatoria, tenen el necessari per dur a terme diferents estratègies

per no ser afectades pels antibiòtics:

• Remplacen les dianes del antibiòtic (cèl·lules on es dirigeix el medicament per destruir la infecció) per una estructura variant en la qual l’antibiòtic no pot unir-se.
• Codifiquen un enzim que destrueix o altera l’antibiòtic.
• Expulsen el fàrmac. Certs gens creen una bomba situada a la membrana cel·lular i aquesta excreta les molècules del medicament que penetren al bacteri.
• Fins hi tot hi ha bacteris que tenen dues membranes celulars, cosa que impedeix que el anibiòtic penetri a la cèl·lula.

Però d’altres intercanvien els gens necessaris per ser-ne resistents. És a dir, fragments d’ADN es transfereixen d’un bacteri, que produeix l’antibiòtic i n’és resisten degut a uns certs gens que posseeix, a una altre d’hoste que els reconeix com a peces del seu propi ADN. Aquests bacteris resistens als antibiòtics es solen desarollar en els hospitals i en les residències ja que allà hi ha pacients amb un sistema in

munitari fràgil i se’ls subministren tractaments d’antibiòtics intensos. Per aquesta raó es necesiten constantment antibiòtics nous, per substiuir als quals els bacteris en són resistents.

La majoria dels antibiòtics actuals van estar descoberts per tècniques que ja estan esgotades i cal utilitzar mètodes diferents per descobrir nous antibiòtics:

• Exploració dels microorganismes simbiòtics. És a dir, les bactèries que viuen gràcies a un altre organisme però en el qual li provoquen uns beneficis.
• Explorar genomes dels bacteris per localitzar grups de gens útils per crear antibiòtics nous.
• Modificació dels gens.
• Passar els gens necessaris d’un bacteri, que té els gens necessaris per fabricar un antibiòtic però que no els utilitza, en un altre en el cual siguin cooperatius.

Però el problema principal és que la majoria dels antibiòtics actuals no ataquen solament als bactèris patògens, sinó que també a aquells beneficiosos per el nostre organisme, per exemple els que tenim situats en els intesins. Per això cal crear uns fàrmacs que solament inutilitzin al bacteri patògen sense necessitat de matarlo, per tal de frenar la resistència al antibiòtic.

Per aquesta raó, des de que s’introdueix un antibiòtic en la práctica clínica, comença el compte enrrere de la seva vida útil. I sempre s’haurà d’investigar més i més per poder guanyar la guerra als bactèris, una guerra que sembla no tenir final.

Si sóc sincera, al principi pensava que aquest article seria pesat de llegir ja que moltes pàgines, però al acabar-lo de llegir he acabat pensant tot el contrari. He après moltíssimes coses; des dels mètodes que utilitzen els bacteris per ser resistents als antibiòtics fins a que la infecció del bacteri SARM provoca més morts anuals als Estats Units que la Sida. És un article cruiós i molt interessant, per això recomano a tots els meus companys de classe que el llegeixin, sobretot a aquells que els agradi la medicina i la genètica.

Què ens fa humans?

Aquesta notícia és molt interessant ja que parla de les diferències del genoma entre humans i ximpanzés.

Diu que d'uns 3 mil milions de lletres que componen el genoma, només 15 milions d'aquestes són diferents (menys d'un 1 % de diferència). Explica tots els canvis que hi ha en el cervell, que no és necessari realitzar molts canvis en el genoma per formar una nova espècie,...

El més curiós que he vist és que en les 118 bases del genoma dels ximpanzés només hi ha dues diferències amb els galls i en canvi, hi ha 18 diferències amb els humans.

No he aprés tantes coses com podia aprendre amb una altre notícia ja que algunes de les coses que explicava ja les sabia o tenia noms estranys (per exemple: FOXP2, ASPM, CENP,...) i em liava una mica.

M'ha agradat la notícia però en alguns moments es feia molt pesada quan explicava alguna cosa amb molts tecnicismes. No vull explicar gaire cosa més perquè m'agradaria que llegíssiu la noticia i així la puguem comentar.

LA REGULACIÓ GENÈTICA DE LES ABELLES

Aquest article parla del comportament, la socialització i la societat jerarquitzada de les abelles de la mel (Apis mellifica). Explica com els gens afecten al comportament de les abelles i al seu rang o esglaó en la societat jerarquitzada. Parla de la funció que fan aquestes, segons la seva categoria, i com unes poden fer canviar els gens de les altres i els de les cries mitjançant les alteracions als cromosomes.

S’aprenen i es repesen conceptes que em tractat anys enrere i podem aplicar d’informació que ens donen l’article per complimentar el que es diu a classe i en algun cas a aplicar-ho a la realitat.

És un article interessant i un bon principi per a aquest club de lectura científica, ja que no és massa extens, i el vocabulari que utilitza es força fàcil i/o l’hem tractat a classe, encara que sempre va bé tenir un diccionari al costat. Per aquestes raons, entre d’altres, recomano aquest article, en especial a la gent que els agrada el món de la psicologia i de la genètica.

Revista: INVESTIGACION Y CIENCIA, agost de 2009