L’article de John Broome ens feia referència a les mesures que s’han de prendre en l’actualitat econòmicament per intentar mitigar els efectes del canvi climàtic. Ens ha ofert moltes postures ètiques a les que agafar-se, però el més important, ens ha empès a pensar per nosaltres mateixos quina és l'ètica a seguir per cadascú, a més d'informar.
Les formes ètiques de veure les coses que ens ha proposat consisteixen en: la primera, fer un canvi progressiu en les potències industrials i d’altres contaminants i, la segona, invertir ja una suma important de diners i intentar eradicar de soca-rel l’amenaça (que no exterminar-la, perquè és temporalment i humana impossible). Amb això podem relacionar les altres postures que també es mencionen, encara que no les explicaré totes. Trobem el prioritarisme, en el que el valor dels bens depèn de les circumstàncies i l’utilitarisme, en el que el valor és universal. Ja que el prioritarisme depèn de les circumstàncies, podem establir una relació temporal, una comparació entre els bens del futur i els actuals.
Aquests defensen que en el que ens hem de fixar primer és en el present, i que el que succeeixi en el futur tindrà més repercussió en les persones futures. Així, un grup de persones mortes en l’actualitat tindran un valor major que el mateix número de gent dintre d’unes generacions, o al menys així serà per les persones actuals. Aquesta podria ser una explicació que no es tracti amb tanta importància la situació mediambiental que s'apropa. En canvi, l’utilitarisme defensa que aquestes morts tindran un valor igual.
Podria dir que he après justament això que acabo d’explicar i que, a més, hi ha certa desorganització en el que a mesures contra la proliferació de les conseqüències de l’efecte hivernacle es refereix. Si ni els mateixos experts en aquest àmbit no es posen d’acord, en què podem confiar? Perquè cadascú es diferent i cadascuna de les formes de pensar que té cada persona és diferent, al igual que les seves prioritats. Així doncs, el procediment que segueixen els alts càrrecs (que en realitat no sabem quin és) és el realment ètic? Podem acceptar-lo universalment?
Per la meva banda, jo duria a terme el que Stern diu. La seva teoria és la de gastar molts diners ara, la d’emprendre accions en l’actualitat perquè el problema no s’agreugi més. Però és clar, això comporta que una part important dels diners que tramita l’economia es destinin a això i que altres coses que ens afectin actualment quedin, d’alguna manera, menys cobertes. També suposa un fre en les indústries actuals, i per tant, dels estats a les que pertanyen. Tot plegat és una recessió mundial que, si bé no sembla tan greu vista generalment, amaga problemes secundaris que no veiem a simple cop d’ull, més atur (per la adaptació de les empreses es necessita capital), per exemple. També, hi ha el fet que els Estats no acceptaran tan fàcilment unes mesures que els faran perdre diners, i si bé ho faran alguns, es faran enrere quan vegin que són els únics. Quasi em puc imaginar les manifestacions, els debats hipòcrites als congressos sobre unes mesures que ningú defensa però que han d’intentar recolzar d’alguna manera per semblar progressistes, les dades negatives de l’economia, les pancartes dient “Jo no treballo per la gent d’aquí 100 anys. Jo treballo pel bé de la meva família”.
Encara que, és clar, potser em passo d’extremista.
Crec que amb l’últim paràgraf he deixat clar si el text m’ha interessat o no. És un article que recomano perquè encara que llarg, és interessant. És un tema que a mi m’interessa especialment i penso que hauria d’interessar al menys a les persones de la meva generació, perquè encara que aquí he parlat hipotèticament, el futur sobre el que ens referim serà el nostre propi futur. Evidentment, també serveix per saber més sobre el que ens envolta i sobre el que a vegades no fem suficient cas. Perquè com els prioritaristes, el que a nosaltres ens importa no és el futur. El futur ja arribarà. Només pensem en el present i mentre aquest sigui bo, res no pot anar malament.
